23 de novembre, 2009

tancar cercles

que si la vida és una etapa rera l'altre, que si tot va i ve, que si em va a èpoques, que si per aquest riu mai no passa la mateixa aigua, que si cada cosa té el seu moment... quantes frases fetes i tòpics heu sentit sobre el temps i sobre la inconstància de la natura humana.

un pie en la tierra, otro en el mar... jamás serà constante...

Té remei? és qüestió de caràcter? d'aprenentatge? és la realitat innegable de les persones?

fa més d'un any aquest trosset de la xarxa on escriure un munt de tonteries tenia molt sentit... però potser ara no en té massa, sinó no m'explico perquè ja no en faig cap ús... linkar algú altre de tant en tant... gent més constant que jo en això de bloggejar, tafanejar en mi mateixa i el meu passat...

Em plantejo si el millor que podria fer és tancar i fer desaparèixer el blog, doncs em fa més peneta veure'l descuida't que pensar que no existeixi... potser ara n'ha de néixer un altre, potser no toca, no em ve de gust... o allò que ja s'ha dit alguna vegada... no té tant sentit construir una realitat aqui dins quan la de fora et crida més l'atenció i t'absorveix...

potser tot plegat és indisciplina.

a la merda, tot és més fàcil, senzill, vulgar, menys dramàtic i ostentós, mal que ens entestem a donar importància als nostres actes i paraules... egòlatres sense remei...

si això no és un tancament definitiu... de moment serà una parada oficial... unes bones vacances amb reflexió sobre si té sentit continuar. Està clar que no de la mateixa manera... ja pensaré alguna cosa.

El meu ego agraeix mooooolt el temps que algunes i alguns heu dedicat a llegir i mirar per aqui.

Gràcies.