29 de desembre, 2008

un munt de nits on fire

Sabeu com va acabar la història dels cubates a 120 euros?? doncs em van tornar la pasta i per celebrar-ho, allà mateix vam beure uns altres cubates i uns xupitos, ai niñoooo, eren sis, i vam fer tres per tu i tres per mi!!! Això va ser la nit del 25.

La nit del 24 concert a Barcelona i acabar ballant amb bogeria, saltant fins tocar el sostre amb el cap, el cap buit de procupacions, ple d'energia per córrer endavant i no parar mai. Aquest és l'esperit.
Nit del 25... birretes de nadal amb els amics, sopar??? no cal sopar, amb unes braves fem que prou plens anem aquests dies... quinto i festa grossa, vodka amb maduixa per començar la nit. república i cap a la següent a recuperar la pasta, tema solucionat com abans he explicat... i festa amb un munt de gent maquíssima... a les set torna cap a casa, camina entre la frescor i la foscor... pel camí uns municipals apaguen el foc d'un contenidor, sense esma, una colega els crida, els anima o els desanima: como tenemos que vernos en navidad ehhh!! (s'acosta un camió de bombers...) tranquilos que vienen los refuerzos!!!! (jo suggereixo que es calmi mentre em pixo de riure, encara se'm fa extrany fotre crits a la policia...)què!? si no em poden fer res!!! jajaja, com a molt demanar-me documentació i com que no la porto...jajaja, cap a comissaria!! jajajaj. res, que arribo a casa i menjo pollastre (sobres de noche buenaaaa) amb ànsia, amb els dits, omplint les rodalies dels meus llavis d'oli, i omplint l'estòmac... a mi les borratxeres se'm posen molt millor si faig un petit àpat abans d'anar el llit... em netejo les mans, els dits, la boca... i sona el telèfon... -laura?? ara passem a buscar-te per casa, que m'he trobar a tal i a tal i que anem a fer cubates a casa meva!!! (i jo...) - però si estic ficant-me al llit!! tia que dema m'haig de llevar a les 10 per anar a un concert!!! (es posa ell...) que baixis laura, que ja estem a la porta!!! (i jo que últiament sóc fàcil de convèncer...) - d'acord, un moment que pillo roba neta per demà...
i així vaig acabar la matinada del 25 a casa d'uns amics, adormida al sofà... bogeria absoluta!!!!
i el 26 amb cara de morta a escoltar un concert de cant coral, amb tothom mudat i jo amb el cabell recollit intentant dissimular al màxim la pudor de fum de la nit anterior... quin espectacle! dinar de sant esteve desitjant que la terra se m'empassés... i a pintar decorats a la tarda... que dissabte estrenàvem teatrillu.

m'estalvio alguns detalls perquè no vull fer el post massa llarg i perquè em vull fixar en la nit, més que en el dia... i la nit de dissabte va ser esplèndida.
Vaig començar fent de clown i vaig acabar d'agelet. Va ser una nit en que el cel, l'infern i la rafaella carrà estaven junts de festa!!! què en pot sortir d'aqui...
penjaré fotos del teatre desseguida que en tingui, tinc ganes de compartir-ho!

ostres!!!!! el temps se'm tira a sobre, com sempre!!!!!!!!! com li agrada fotre'm mà! ja n'hi ha prou, us haig de deixar... prometo següent post immediat per explicar la nit de rafaella, els àngels i els clowns...

petons, festa i salut!

24 de desembre, 2008

robatoris, teatre...

Avui robo una frase del post d'un colega del ciberespaibloggero... el Red Pèrill, busqueu el link al seu blog, abaix a l'esquerra!

una recomanació perfecte pels escriptors i contaires... pels amants d'explicar coses boniques...

"que la verdad nunca te estropee una buena historia, charly"

ah, sí, doncs parlant d'històries... dissabte nova estrena teatral... bé, més aviat show casero-cómico-montypaytiano-imuypocopreparado... ja us explicaré, a mi em toca de fer de catalaneta-tímida-flowerpowerdelbonrollo... es tracta d'un cabaret amb tres actrius, la catalaneta, la russa ardiente i una andalusa... tòpic?? en principi es pretén que no, per això aprofitem tradicions nadalenques i les demuntem i destrossem, les malinterpretem i deformem... així tres reis mags encaputxats reclament el seu dret... més tard cremem la corona... disparem a tot un símbol de cultura pastoretil, fem cagar-se del por el tió... o el tiu... i suma i sigue, I wannawishuuuamerrycrismas... si algú vol venir a veure-ho que m'avisi i li indico com arribar...

aaaaiii... ja heu llegit el post anterior??? ja heu vist com la vaig liar dissabte?? doncs la cosa està en vies de solució... ja voreeem.

petons.

22 de desembre, 2008

això és l'intent del post parres... però no és parres, només és un cap de setmana més...

Quina gran nit la de dissabte que va allargar-se fins convertir-se en dia...

Vaig pagar una pasta inhumana que no us diré, amb targeta, a una discoteca... jo, que mai sortia a discos i que mai porto targeta a les discos i gairebé enlloc... doncs, si no ho feia era per algo... que la nit és fosca, i de noche todos los gatos son pardos... y lo que eran dos cubatas ha acabat sent... buf, no us ho diré, vaig pagar, sense saber-ho, dos cubates al preu de vint... al cambrer se li va anar la ma i va posar un zero de més... i jo... vaig signar enmedio de la oscuridad de la noche i enmedio de la alegria colectiva... i cagumlaputaaaaaaaa dilluns en veure un extracte del banc... aaaaaaaaahhhhh!!! espero poder-ho solucionar, perquè quin mal fa pagar tants cubatas i no poder-te'ls beure!!!! si almenys me'ls hagués begut... no crec que hagués pogut obrir els ulls mai més... però ahi los tendria!!!! noche loca.
I consti: maaaaaaaaaaaaaaaaaaai pago amb targeta sortint de fiesta, maaaaaai (o casi mai) surto de discos a l'hermètica, jajajaja, amb els que em coneixen ens farem unes bones riseeees... em vaig sentir farlopera de la hòstia pagant amb tarja a la disco, rollo sobrada, però ara que se el que realment em van cobrar... jueeer!! i la fiesta sin hacer...
Però... com va començar tot?? sopant, bebent vi en copa i cointreau a morro... caient per terra quan intentava posar-me les bambes...
i va continuar al tradicional quinto (petició d'una colega) que si... 25: nadaaaal, els més petit de tooots: tocava la trompetaaaa, el licor : 43: borratxoooo, l'any que es va acabar la guerra, pelat del mig!!! i venga, ni linia ni quinto, no era la nostra nit de sort... o siii...
i correbars, i cerveza a la república, i trobades sorprenents, i venga cap a blas... a la disco???? sí... després de la recerca del cotxe, per carrers i carrers, sense recordar on l'havia aparcat el conductor... i alegria que es festa major... i més gent curiosa al local de ball: un noi amb qui compartir l'únic tram de barra que quedava buit per poder demanar (demanar els cubates més cars de la història...), apagant cigarros de la penya, que m'ofegoooo, ballant, mirant, jugant, allò que es fa...
i en sortir... en sortir a aquell altre noi li vaig dir que no, i li vaig dir amb un petó.
els companys, que s'ho miraven d'aprop (i ho retransmitien... tomatomatetomatomateee)
ho van trobar elegant (elegant i cruel alhora, encisador... una mica judes...). No , no... que a dormir ja sabia on volia anar... i així va ser... tanquem discoteca i cap a casa de la colega, fiesta pijamas prometida, alguns continuen amb cubates, jo a les 7 del matí prefereixo uns espaguetis amb tomàquet... fer coixinet... dormir una mica, babejar al sofà... i a les 9 menjar un bikini... i cap al llit, ara sí... ja ho podeu imaginar... fins les tres... dinar poc, i seguir vivint, ben contenta.

i ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia pepa li darem un tall... joder, la tia pepa... què passa? que havien decidit restringir-li les racions per sobrepès...? que eren uns garrepes i només això volien donar-li?
25 de desembre fum, fum, fum... ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet... que passa?? ja amb les merdes de l'occidentalisme i el racisme! i una merda, ben morenet i guapo que hauria de dir la llegenda que va ser, si és que va ser, que aquest és un gran dubte que no tinc massa interès en resoldre, de fet... millor ocupem-nos d'assumptes més significatius...

i com va el barça?? jajajaja noooo, era broma, això em sembla tan significatiu com que em vaig adormir durant el gran madrid -barça... durant el primer gol jo babejava al sofà, ja ho veieu, culé patidora cent per cent... jajajaja, és que no hi puc fer res... el cervell se'm desconecta quan fan futbol a la tele...

moraleja: no tireis la ropa vieja
moraleja: no molesteis a la comadreja
moraleja: grita si picó la abeja

joder, els tres reis de l'anunci d'ibèria estan buenorros!!! (el ros i el negre eeeh... el blanc no! )


ah! quant temps sense parlar de cinema i sense anar-hi, ho trobo a faltar.
Michel Gondry: el vull descobrir. Vull veure: rebobine porfavor!! algu l'ha vist?? pels frikis del cinema em sembla que deu ser moooooooolt divertida!!!! tasca pendent. Sobre una colla de gent d'un barri desafavorit socialment que es dedica a fer remakes de pelis conegudes... del tal Gondry també m'han recomanat la ciencia del sueño... la tinc a casa, pendent de veure.

petons, quadrats o rodons.

18 de desembre, 2008

INFORMACIÓ I PETONS

A: www.radiotrama.wordpress.com

reagge, ska, rocksteady, música genial al RUDE TIME!
escolteu també l'infotrama, la xerrameca inèdita, sonis desperts, iguals, però diferents i l'esplaia't!!! tot!!!
música dels 70... al Picnic Calidoscòpic, hip hop, vers i sons de la família al killa sound...
Ràdio Trama és un projecte de ràdio lliure i autogestionada que va néixer a Sabadell fa uns anys. Aquest any hi ha deu programes de producció pròpia, i des de fa ben poquet un emissor nou amb que arribem a gairebé tots els racons de la ciutat.
Jo tot just m'hi he estrenat fa un parell de mesos, a l'assemblea... i fa encara menys amb l'Esplaia't... tinc ganes de tornar-lo a fer al gener per millorar... allò que passa, que no t'agrada escoltar-te a tu mateix... jajajaj.

www.radiotrama.net

Estic contenta perquè estic escrivint força més que abans, no una burrada, però força... és que cal repartir: escriure, festeta, estudiar una mica, fer el dinar pels pares un dia que t'inspires de la hòstia, viure!!!!!

un altre projecte... col·laborar a Vilaweb Sabadell... fina ara mai no he fet entrevistes, tret d'alguna que no conta per algun treball de la uni... però ara, un cop al més ho faré. I quedarà publicat. La primera em sembla un encàrrec divertit... enfrontar els dos Rovellons principals de la ciutat...

http://www.vilaweb.cat/www/sabadell

I el blog de contes , que està linkat per aqui al costat, aquesta setmana es renovarà una mica... acabaré el conte de la lasagna.

I aviat espero penjar per aqui un post xulo sobre la classe de dimarts al postgrau sobre l'adolescència... amb comentaris del profe mooooolt interessants.

I aviat espero escriure un post ben extrany, poètic i paranoic... que això d'avui està molt ordenadet...

eiii... PETONS! APROFITEU QUALSEVOL EXCUSA PER FER PETONS!! EL BESC, QUE ÉS NADAL, QUE MARXEU DE VACANCES, QUE US SENTIU ALEGRES, QUE NO HEU DORMIT BÉ AQUESTA NIT, QUE LA BIRRA US PUJA DESPRESSA, QUE LA MARE US VA DIR QUE NO US N'OBLIDÉSSIU MAI, QUE EL METGE US HO RECOMANA, QUE ELS VOSTRES LLAVIS FUNCIONEN COM UN IMAN... QUE SIMPLEMENT US ESTIMEU A ALGÚ, QUE US CAU BÉ, QUE US CAU MALAMENT, QUE L'ODIEU, QUE ANUNCIA UNA FUTURA VENDETTA, QUE LES PELIS DE HOLLYWOOD US HAN ENSENYAT A FER-HO, QUE US AGRADA FER PETONS, QUE TENIU UNA AFECCIÓ ALS LLAVIS QUE NOMÉS ES CURA AIXÍ...

PERÒ FEU PETONS, SIUSPLAU.

11 de desembre, 2008

desembre congelat, escalfor a la sang!!!

La setmana és preciosa.
El mes és ple.
L'any està resultant ser soprenentment feliç... sí, va començar com una puta merda, pura desgràcia, jejeje, de debó, em sentia perduda i tot allò que passa de vegades... ben tocada. Però ara... em sento contenta. I em sembla un gran any... un any ple de coses per recordar i per destacar... però ep! no ens avancem, que els rollos de recordatori anual encara no toquen... ens queden un parell de setmanes abans de xupar torrons per un tubuuuu, fotre'ns esperit nadalenc en vena i cagar el tió!
Ara fa dies que el blog és una mica aturat. Això és bo, en part, perquè vol dir que estic ocupada. Ja us diré a un proper post on em podeu trobar... escoltar i mirar... :)

Dimarts va ser un dia molt bonic. Va començar molt bé. I va passar ben ple. I va tenir moments estelars, de riure a més no poder. Hi ha coses que guardaré per mi i no explicaré. Però d'altres us les explico.
Dimarts és dia de potsgrau a barcelona... així que vaig pillar el tren per anar-hi, amb la meva companya. Estava cansada, gran nit anterior, em vaig adormir... profundament... la Laia, que anava amb mi el tren, diu que feia sorollets i tot! jejej, quina fila feia... El postgrau va passar amb més pena que glòria... aburridot, grisot... i arribà l'hora de tornar al poble, i vam agafar el tren... de nou. La laia davant meu, al meu costat un noi que llegia Sumerhill (obra clau de la pedagogia llibertaria). La Laia i jo vam començar a parlar... de coses més o menys indiscretes, de parelles, d'ex, d'històries vàries, d'aventures i desventures... vam començar a notar que el hoi del costat parava l'orella. És més, a vegades, no només parava l'orella, sinó que es giraba sense cap mena de discreció, sin disimulo, saben? jajaja, La Laia i jo vam començar a riure cada cop que el noi es girava sorprès o encuriosit per algun dels nostres comentaris... fins i tot jo feia conya, gestos... allò era tan descarat... i va arribar una estació en què el noi es canvià de senient, posant-se al costat de la Laia, de cara a mi... i aqui les dues vam esclatar a riure, pensant... "que descarat!!!!" jajajajaj El noi es va donar per aludit i , amb vergonya, va dir-nos: "perdoneu...si voleu me'n vaig"
jajajaja i vinga a riure. No, no, li deia jo... i vaig decidir començar la festa.
- llegeixes Sumerhill? El meu germà me l'ha de tornar encara, que li vaig deixar...
- si. i tu? l'has llegit? es preciós. Em té molt motivat.
- no el vaig acabar, però el vaig haver de treballar durant la carrera, pedagogia...
- ets pedagoga?
- jo diria que encara no... però hi ha un paper on diu que ho sóc... ja veurem... , estic en procés de ser-ho.
- tan de bó no ho siguis mai, doncs
(cares de sorpresa! :O)
- com?
- be, és un compliment... vull dir que tan de bó sempre conservis aquesta actitut... que sempre et sentis imperfecta i en recerca, em sembla molt bó...
i bla, bla, bla... a partir d'aqui una xerrada molt divertida entre un projecte de pedagoga, una psicòloga i un ex-economista estudiant de mestre d'educació primària...
vam acabar parlant de la feina, de l'educació, de la vida... i vam riure molt.
I la Laia i jo vam sortir del tren sorpreses per la trobada.

Hauríem de parlar més amb la gent que no coneixem!!! hauríem de parlar més tots plegats. Comunicar-nos, estimar-nos, trobar-nos... tenir contacte...

Bé, dimarts, un matí gris preciós... dolç i alegre.

petons lectores i lectors!
-

04 de desembre, 2008

Inesperadament

Inesperadament passen coses, i la sorpresa les fa especialment boniques.

Inesperadament.

Inesperadament un parell de contes han sorgit aquests dies. Un sorgí de la nit, de les paraules d'un altre.
El segon conte sorgí de les sensacions, de la oïda i del cansament.
En les dues ocasions vaig aprofitar la intensitat d'un moment per transformar-la, fent que allò intens passés a ser extens... allargant-ho amb paraules. I n'han sortit dos contes. Em sembla genial.

Inesperadament.

Espero no començar a esperar, perquè prefereixo que passi l'inesperat.